Entrades

Con la venia

Imatge
Con la venia señoría me ordenáis hablaros en vuestra egregia española lengua y pues lo haré en ese roman paladino con el que suele la gente   hablar con su vecino en esa fría meseta castellana que os habita personalizando de entrada en su señoría si me lo permitís a la judicatura toda y haciéndolo sin reparo como cotitular que soy de la justícia de la que los jueces solamente sois los administradores de manera que entenderéis que ni el tono ni el contenido de este discurso no sea petitorio sino exigente aun sabiendo que tal formato no os place ni es el que   soléis atender malacostumbrados como estáis a exigir acato   mas   sí señoría digo exigente porque en nuestro tácito contrato se determina que esa labor de administrar justicia la habéis de desempeñar con independencia responsabilidad y sometimiento a las leyes y asisto con asombro generador de irritación y enojo génisis de desapego a una creciente y ahora ya insoportable retahíla de sucesos por decirlo de formal manera que cue

S'ha acabat la farsa, la tragèdia continua

Imatge
* Que en Xavier Melero, excel·lent advocat, manifesti la seva confiança en una sentència absolutòria entra dintre la lògica del professional quan deixa enllestida la seva feina de la que se'n sent, legítimament, ben satisfet. Convé parar esment, però, que aquest eminent jurista s'ha pres el judici seriosament, com si ho fos, aliè com està a qualsevol contaminació ideològica. Per a ell, vist lo vist en el plenari, és inimaginable objectivament una sentència condemnatòria. Creu en l'administració de justícia... encara. * Però que aquesta vana esperança la verbalitzin un bon nombre de tertulians i opinadors de tota mena s'escapa de qualsevol lògica o, en tot cas, s'emmarca en un profund desconeixement del mon del dret o en una creença errada de que aquesta farsa ha estat un judici. *No haurien d'ignorar, si es proposen crear opinió, que el suprem bé que al suprem tribunal espanyol li han encarregat de protegir no és ni la legalitat (que se l'han pass

Em sembla que en diuen revolució

Imatge
1 . Lletrats que li diuen al Congrés el que ha de fer en un tema com aquest? No és pas la seva funció en un tema com aquest que és polític i no jurídic malgrat que algun jutge prevaricador ja hi ha ficat la cullerada (em sembla que li diuen Llarena) 2 . Perquè si fos jurídic, com han dit ja que han aplicat la Llei d'Enjudiciament Civil i no el Reglament del Congrés, aleshores la decisió de suspendre'ls l'ha de prendre un tribunal i no el Congrés la funció del qual és la de fer lleis però no la d'aplicar-les (em sembla que en diuen separació de poders) 3 . El cas és que els presos polítics que han estat elegits pel poble català encara estant essent jutjats i no han estat condemnats per res de manera que no se'ls pot tractar com a delinqüents (em sembla que en diuen presumpció d'innocència) 4. A banda de l'immens error polític la decisió de la mesa és, doncs, clarament injusta (em sembla que en diuen prevaricació) 5 . Però, es clar, qui hauria

hòstia tu hem de fer alguna cosa

Imatge
La sentencia condemnatòria està decidida fa temps al marge de la farsa pues que se han creido estos catalufos que pueden romper españa impunemente  que a més serà probablement exemplar para que no se les ocurra volver a las andadas  que tant se val tot el que argumentin els advocats de les defenses pues yerra usted en la estrategia de defensa  así que comportese como un letrado serio i el que hagin declarat els testimonis pues no tiene interés para esta sala  salvat que sigui un guàrdia civil  que me miraban con cara de odio i me escupian  i el que s’hagi pogut veure als vídeos el visionat del quals serà descontextualitzat i segurament limitat pues no nos vamos a pasar tres meses viendo videos ni el que puguin dir els acusats en el seu al·legat final va a tener derecho usted a desahogarse todo lo que quiera  que el marchena sap de fa temps que els jutges del tjue li cantaran les quaranta cosa que ja té més que amortitzada pues no son esos los que me han colocado a la hija  ni los qu

Pues mucho mejor, señor Marchena.

Imatge
La certesa o l'error del que a continuació afirmaré trigarà alguns anys a poder ser confirmada/t doncs caldrà esperar a que Estrasburg resolgui l'inevitable recurs que es formularà contra la sentencia que condemnarà als presos polítics a força anys de presó. Afirmo que el judici que s'està perpetrant a Madrid contra diversos membres del govern legítim de la Generalitat i contra els líders de la societat civil catalana, és un judici nul. No dic que la sentencia d'Estrasburg els absoldrà, dic que declararà que el judici ha estat nul. Per què? Perquè, a banda de la munió d'irregularitats processals prèvies dels ínclits Llarena i Lamela que contaminen radicalment el procés; a banda de la violació manifesta de drets civils dels processats ( "va a tener derecho a deshogarse todo lo quiera" ); a banda de la menyspreable, reiterada i grollera vulneració del dret de defensa (" Comportese como un letrado serio", "Yerra usted en la estra

Per que Espanya necessita violència als carrers de Catalunya

Imatge
Que el Delegat del Govern de Madrid a Catalunya, l'inefable Millo, justifiqui l'actuació de grups organitzats i en alguns casos forans, de gent amb la cara tapada, amb cúters a la ma, provocadors i violents mentre arrenquen la simbologia groga del carrers de Catalunya, que ho justifiqui, dic,  sota l'empara de la llibertat d'expressió, a banda d'indigne i roí, és un pas més en l'escalada provocadora de violència als carrers catalans que Madrid busca desesperadament, violència que necessita imperativament Llarena per a que la seva ficció agafi alguna mena de versemblança, violència sense la que no pot continuar ni un dia més la política repressora d'en Zoido, violència per la que malden alguns comandaments militars i policials.... violència, violència... "Estos catalanes, ¿no tienen sangre en las venas?" A Madrid no acaben d'entendre que després de totes les putades que ens estan fent encara no haguem sortit al carrer. No comprenen perquè ens

Son vinculants les mesures cautelars del CDH de la ONU?

Imatge
El Comitè de Drets Humans de la ONU es va crear en virtut de l'article 28 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 amb l'objectiu de conèixer de denuncies interestatals i de denuncies individuals en virtut del Protocol Facultatiu, i ha esdevingut un dels mecanismes convencionals més estesos per a l'examen de denuncies individuals ja que abasta un nombre d'Estats molt significatiu. La competència d'aquest Comitè no és obligatòria per als Estats Parts del Pacte, però si que ho és per als Estats que han ratificat el Protocol. Al BOE 103 de 30 d'abril de 1977 es publica el " Instrumento de Ratificación de España del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, hecho en Nueva York el 19 de diciembre de 1966", instrument que podeu trobar íntegre en aquest link:  https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-10733 Així doncs, d'entrada no hi ha d'haver cap dubte en afirmar que la competència d'aquest