Pues mucho mejor, señor Marchena.

La certesa o l'error del que a continuació afirmaré trigarà alguns anys a poder ser confirmada/t doncs caldrà esperar a que Estrasburg resolgui l'inevitable recurs que es formularà contra la sentencia que condemnarà als presos polítics a força anys de presó. Afirmo que el judici que s'està perpetrant a Madrid contra diversos membres del govern legítim de la Generalitat i contra els líders de la societat civil catalana, és un judici nul. No dic que la sentencia d'Estrasburg els absoldrà, dic que declararà que el judici ha estat nul.

Per què?

Perquè, a banda de la munió d'irregularitats processals prèvies dels ínclits Llarena i Lamela que contaminen radicalment el procés; a banda de la violació manifesta de drets civils dels processats ("va a tener derecho a deshogarse todo lo quiera"); a banda de la menyspreable, reiterada i grollera vulneració del dret de defensa ("Comportese como un letrado serio", "Yerra usted en la estrategia de defensa", "Esta situación es impropia de su trayectoria"); a banda de la insòlita negativa a contrastar els testimonis amb les proves documentals ("No nos vamos a pasar tres meses viendo videos"); a banda de i de, aspectes prou controvertibles, n'hi ha un, però, que el tribunal europeu no obviarà de cap de les maneres: la parcialitat del tribunal, en concret, la grollera parcialitat del seu president.

La parcialitat d'un jutge és molt difícil de provar, gairebé és impossible només que ell s'hi escarrassi una mica en amagar-ho com fan tots (els que ho son de parcials). Però en Marchena li ha servit la seva parcialitat en safata de plata al tribunal d'Estrasburg no només pel desigual tracte que ha dispensat, de manera tant matussera com insolent, als testimonis proposats per les acusacions i als proposat per les defenses, sinó perquè ell mateix, amb una frase, s'ho ha amanit tot sol: "Pues mucho mejor".

Perquè el que diu Marchena és que és "mucho mejor" que els advocats de les defenses no formulin preguntes de manera que els testimonis de les defenses no declarin  Perquè per a Marchena el que les preguntes dels advocats de les defenses i el qie li hagin de dir els testimonis de les defenses "no tiene interés para esta sala", "usted no ha venido aqui a decir mucsísimas cosas", "tiene consecuencias penales si nos hace perder el tiempo", "está usted ante la autoridad judicial", "formule otra pregunta, por favor", "no existe la figura del testigo opinante", "todas sus apreciaciones personales y valoraciones personales no tienen ningún interés" ...i així testimoni darrera testimoni ad nauseam.

Poc a poc, però amb un in crescendo imparable (i compte que encara manca el plat fort: el vídeos que el trauran de polleguera i que probablement impedirà que es vegin o que es comentin o que es contextualitzin amb el fal·laç argument de que "en todos se ve los mismo i el tribunal ya está ilustrado" (aventuro la cursiva); poc a poc , dic, s'ha anat palesant lo teatral del comportament inicial de Marchena i ha anat aflorant, de manera ja insubmergible, quan han començat a declarar els testimonis de la defensa, el seu tarannà superb, arrogant, mancat d'empatia i d'humanisme,  virtuts molt hispanes però greus defectes en un jutge.

Com diu una màxima anglesa: "Un jutge ha de ser un cavaller. I si, a més, sap dret, millor"