Indesinenter

l'1O és una d'aquelles dates històriques que, malgrat els intents del necis negacionistes, romandrà per sempre més en les pàgines de la historia del nostre poble... NI OBLIT, doncs, però també NI PERDÓ... perquè ni en té, ni se'l mereixen, doncs lluny d'oferir cap disculpa, gosen, com gossos que son, culpabilitzar-nos de la violència que tan acarnissadament van emprar, embogits potser per alguna potinga i esperonats per l'escalf de qui els cridava, forassenyats, "a por ellos, oe..."  NI OBLIT, NI PERDÓ... Però, poc a poc, els cops, les detencions, els empresonaments, les prevaricacions, els 155's, els exilis,  els cessaments de càrrecs del govern, les noves eleccions, la privació als diputats electes dels seus drets fonamentals, etc... la repressió, en definitiva, ha aconseguit, que a Catalunya canviéssim el discurs. En efecte, ARA DIEM QUE JA NO ES TRACTA DE INDEPENDÈNCIA SINÓ DE DEMOCRÀCIA. QUIN ERROR, QUIN IMMENS ERROR... Quin error...perqu...

Hi havia una vegada, no fa gaire temps, en un país no molt llunyà, una jutgessa a la que els catalans blasmaven per haver gosat empresonar els seus líders civils i part del seu govern... Lamela es deia i la gent jugava amb el seu nom i alguns ocurrents li deien "jueza Lámemela"... però ella, esperant el premi com un gosset que et dona el peuet, anava per feina... De cop sobte a un jutge, el darrer en arribat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, li assignen sorprenentment i inusualment el cas de l'independentisme català. Visca!, diuen alguns, aquest jutge és més sensat i òbviament alliberarà els presos polítics catalans... Però, ai las!, resulta que el jutge ni els allibera ni és més sensat que la Lamela... ben al contrari, dicta resolucions que captrenquen la majoria dels juristes (tot i que callen i, doncs, consenten), fa relats novel·lescs enlloc de fonaments de fet tot acceptant (o provocant) les falsedats paleses dels informes policials,  ignora els requeriments ...

Ja fa uns dies varem conèixer que jutges i fiscals amenaçaven el govern amb una vaga si no es despolititzava la justícia. Suposo que haurien de referir-se a la judicatura, perquè la "justícia" és un sagrat concepte que no admet politització, tot i que ficant-li a sobre les seves mans brutes el govern intenta manipular-la,  malmenar-la, emmetzinar-la, envilir-la, corrompre-la,  etc...). Tot i que no me'n varen faltar ganes de fer-ho, no me'n vaig fotre obertament de la amenaça.. i em vaig limitar a fer-ne algun comentari sorneguer... Avui, però, repassant noticies jurídiques (és el que té ser un jurista vocacional)... en trobo algunes que ficades en relació amb la primera, amb l'amenaça de vaga, no solament no em fan riure sinó que em preocupen seriosament... D'entrada dues noticies similars que deixen en entredit no només l'amenaça de jutges i fiscals sinó la seva independència, la seva no politització i palesen el malvat quefer d'un govern que...

Ahir es van produir algunes càrregues policials contra dones que es manifestaven pacíficament reivindicant els seus drets a la igualtat... Ahir moltes dones van viure de prop les conseqüències d'haver cridat o d'haver restat callades quan es cridava: "Oé, a por ellos" Ahir "ellos" eren elles