Indesinenter

Hi havia una vegada, no fa gaire temps, en un país no molt llunyà, una jutgessa a la que els catalans blasmaven per haver gosat empresonar els seus líders civils i part del seu govern... Lamela es deia i la gent jugava amb el seu nom i alguns ocurrents li deien "jueza Lámemela"... però ella, esperant el premi com un gosset que et dona el peuet, anava per feina... De cop sobte a un jutge, el darrer en arribat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, li assignen sorprenentment i inusualment el cas de l'independentisme català. Visca!, diuen alguns, aquest jutge és més sensat i òbviament alliberarà els presos polítics catalans... Però, ai las!, resulta que el jutge ni els allibera ni és més sensat que la Lamela... ben al contrari, dicta resolucions que captrenquen la majoria dels juristes (tot i que callen i, doncs, consenten), fa relats novel·lescs enlloc de fonaments de fet tot acceptant (o provocant) les falsedats paleses dels informes policials,  ignora els requeriments ...

El dia 26 de gener quan el Consell d'Estat va rebutjar la possibilitat de recórrer la nominació de Carles Puigdemont com a president i tot i així el govern va decidir recórrer-ho al TC, vaig reflexionar a Facebook sobre el frau de llei que estava cometent el govern de Eme punto Rajoy. Deia això i ho il·lustrava així Sabeu que és un frau de Llei? Dons és usar una norma o uns mecanismes processals amb finalitat distinta a la deguda. ¿Per que presenta el tal Eme punto Rajoy un recurs contra la nominació del president Puigdemont   tot sabent, com li diu el Consell d’Estat, que no hauria de poder   prosperar tal recurs? Doncs perquè tot allò que recorre el govern al TC es suspès automàticament de manera que l’honorable president no podrà ser (re)elegit pel Parlament el proper dilluns ni dins dels terminis previstos.   És a dir el govern de Madrid utilitza un mecanisme processal per a finalitat distinta a la deguda quina és la protecció de l’interés general; ...