Indesinenter

Que les interlocutòries del jutge (?) Llarena tenen tota l'aparença de resolucions prevaricadores (no oblideu mai de dir presumptivament, no fos cas...) és cosa que ja he deixat escrita de fa temps. Però, per la raó que sigui, les parts implicades en el procediment (Jordis i consellers) mai no ho han denunciat en forma davant la jurisdicció competent. No dubto que el seus advocats ho saben valorar convenientment. Ara, però, la darrera resolució impedint que en Jordi Sànchez pugui anar al debat de la seva probable investidura com a president de Catalunya, obre un ventall de consideracions jurídiques que, curt i ras, permet a qualsevol ciutadà català querellar-se contra qui l'ha dictada perquè simplement i de manera planera es pot afirmar que vulnera el nostre dret de sufragi ja que en votar una determinada persona res, si no és una sentència judicial ferma que l'inhabilita, res ni ningú, insisteixo, pot impedir que sigui elegit president de la Generalitat si té majoria par...

Ja comença a semblar la cançó de l’enfadós parlar d’aquest personatge. Ja ho sé… però, a banda d’esdevenir  el indesitjat pal de paller de la política catalana, s’ha convertit en el probable cap de turc del govern d’Espanya, perquè, quan Estrasburg l’humiliï professionalment i humanament (ja veurem si també penalment) España li girarà la cara, això si no és que abans es “suïcida”(¿) o es mor de cop sobte, com ha succeït amb tants altres caps de turc darrerament… Però a banda d’aquestes especulacions, m’interessa, com a jurista, abordar breument el tema de la seva presumptiva prevaricació més o menys continuada… I no soc només jo qui aborda aquesta qüestió sinó que ho fan amb més coneixement i crèdit il·lustres juristes i no només catalans. Així que els cedeixo la paraula: El catedratic de dret constitucional Javier Pérez Royo argumenta, en un article a El Diario: "Impedir l'exercici del dret de sufragi actiu o passiu sense sentència judicial ferma és el delic...

Sovint m'assalta el dubte de si no estem anant massa lluny amb lo de dur la flor a la ma... Sovint penso que els que utilitzen la violència com a argument només entenen la violència com a contra-argument... I, per a més inri, veig que als diccionaris l'antònim de "violent" no és pas "pacífic"..sinó "dèbil" i això em treu de polleguera. Sovint penso que, sense emprar violència amb les persones... potser seria ja l'hora d'actuar amb més contundència.. clar que també penso que probablement això és el que estan esperant a Madrid per justificar-se a Europa En fi... aquests pensaments han generat algunes publicacions que he anat fent darrerament a facebook.