Indesinenter

Que el Delegat del Govern de Madrid a Catalunya, l'inefable Millo, justifiqui l'actuació de grups organitzats i en alguns casos forans, de gent amb la cara tapada, amb cúters a la ma, provocadors i violents mentre arrenquen la simbologia groga del carrers de Catalunya, que ho justifiqui, dic,  sota l'empara de la llibertat d'expressió, a banda d'indigne i roí, és un pas més en l'escalada provocadora de violència als carrers catalans que Madrid busca desesperadament, violència que necessita imperativament Llarena per a que la seva ficció agafi alguna mena de versemblança, violència sense la que no pot continuar ni un dia més la política repressora d'en Zoido, violència per la que malden alguns comandaments militars i policials.... violència, violència... "Estos catalanes, ¿no tienen sangre en las venas?" A Madrid no acaben d'entendre que després de totes les putades que ens estan fent encara no haguem sortit al carrer. No comprenen perquè ens ...

l'1O és una d'aquelles dates històriques que, malgrat els intents del necis negacionistes, romandrà per sempre més en les pàgines de la historia del nostre poble... NI OBLIT, doncs, però també NI PERDÓ... perquè ni en té, ni se'l mereixen, doncs lluny d'oferir cap disculpa, gosen, com gossos que son, culpabilitzar-nos de la violència que tan acarnissadament van emprar, embogits potser per alguna potinga i esperonats per l'escalf de qui els cridava, forassenyats, "a por ellos, oe..."  NI OBLIT, NI PERDÓ... Però, poc a poc, els cops, les detencions, els empresonaments, les prevaricacions, els 155's, els exilis,  els cessaments de càrrecs del govern, les noves eleccions, la privació als diputats electes dels seus drets fonamentals, etc... la repressió, en definitiva, ha aconseguit, que a Catalunya canviéssim el discurs. En efecte, ARA DIEM QUE JA NO ES TRACTA DE INDEPENDÈNCIA SINÓ DE DEMOCRÀCIA. QUIN ERROR, QUIN IMMENS ERROR... Quin error...perqu...

Ja comença a semblar la cançó de l’enfadós parlar d’aquest personatge. Ja ho sé… però, a banda d’esdevenir  el indesitjat pal de paller de la política catalana, s’ha convertit en el probable cap de turc del govern d’Espanya, perquè, quan Estrasburg l’humiliï professionalment i humanament (ja veurem si també penalment) España li girarà la cara, això si no és que abans es “suïcida”(¿) o es mor de cop sobte, com ha succeït amb tants altres caps de turc darrerament… Però a banda d’aquestes especulacions, m’interessa, com a jurista, abordar breument el tema de la seva presumptiva prevaricació més o menys continuada… I no soc només jo qui aborda aquesta qüestió sinó que ho fan amb més coneixement i crèdit il·lustres juristes i no només catalans. Així que els cedeixo la paraula: El catedratic de dret constitucional Javier Pérez Royo argumenta, en un article a El Diario: "Impedir l'exercici del dret de sufragi actiu o passiu sense sentència judicial ferma és el delic...

Hi ha dies que dues noticies es conjuminen per oferir vertaders paradigmes d'alguna cosa. Avui n'he llegit dues que ens mostren clarament l'avolesa del ministre Catalá (el de cognom, és clar). Primer he llegit que  Catalá diu que Catalunya mereix un govern que "funcioni com el d'Andalusia" la qual cosa ja m'ha esgarrifat i m'ha fet malfiar de les seves intencions Però és que al cap d'una estona he llegit aquesta altra Anadaluscía lidera la pobreza en Europa a pesar de discursos triunfalistas I aleshores ja ho he tingut clar: Aquest individu és el paradigma del polític vesànic. Del infaust tipus de polític castellà que malda per anorrear tot el que Catalunya ha construït durant tants anys amb l'esforç de tothom, també dels andalusos que han hagut de marxar de la seva terra fugint d'uns governs que els han situat a la cua d'Europa. Aquí teniu els links d'ambdues noticies. http://elmon.cat/politica/catala-d...

El dia 4 de febrer d'enguany vaig publicar a Facebook aquesta reflexió sobre les conseqüències que estan tenint a l'estat espanyol el moviment independentista català...