Indesinenter

Con la venia señoría me ordenáis hablaros en vuestra egregia española lengua y pues lo haré en ese roman paladino con el que suele la gente   hablar con su vecino en esa fría meseta castellana que os habita personalizando de entrada en su señoría si me lo permitís a la judicatura toda y haciéndolo sin reparo como cotitular que soy de la justícia de la que los jueces solamente sois los administradores de manera que entenderéis que ni el tono ni el contenido de este discurso no sea petitorio sino exigente aun sabiendo que tal formato no os place ni es el que   soléis atender malacostumbrados como estáis a exigir acato   mas   sí señoría digo exigente porque en nuestro tácito contrato se determina que esa labor de administrar justicia la habéis de desempeñar con independencia responsabilidad y sometimiento a las leyes y asisto con asombro generador de irritación y enojo génisis de desapego a una creciente y ahora ya insoportable retahíla de sucesos por decirlo ...

* Que en Xavier Melero, excel·lent advocat, manifesti la seva confiança en una sentència absolutòria entra dintre la lògica del professional quan deixa enllestida la seva feina de la que se'n sent, legítimament, ben satisfet. Convé parar esment, però, que aquest eminent jurista s'ha pres el judici seriosament, com si ho fos, aliè com està a qualsevol contaminació ideològica. Per a ell, vist lo vist en el plenari, és inimaginable objectivament una sentència condemnatòria. Creu en l'administració de justícia... encara. * Però que aquesta vana esperança la verbalitzin un bon nombre de tertulians i opinadors de tota mena s'escapa de qualsevol lògica o, en tot cas, s'emmarca en un profund desconeixement del mon del dret o en una creença errada de que aquesta farsa ha estat un judici. *No haurien d'ignorar, si es proposen crear opinió, que el suprem bé que al suprem tribunal espanyol li han encarregat de protegir no és ni la legalitat (que se l'han pass...

1 . Lletrats que li diuen al Congrés el que ha de fer en un tema com aquest? No és pas la seva funció en un tema com aquest que és polític i no jurídic malgrat que algun jutge prevaricador ja hi ha ficat la cullerada (em sembla que li diuen Llarena) 2 . Perquè si fos jurídic, com han dit ja que han aplicat la Llei d'Enjudiciament Civil i no el Reglament del Congrés, aleshores la decisió de suspendre'ls l'ha de prendre un tribunal i no el Congrés la funció del qual és la de fer lleis però no la d'aplicar-les (em sembla que en diuen separació de poders) 3 . El cas és que els presos polítics que han estat elegits pel poble català encara estant essent jutjats i no han estat condemnats per res de manera que no se'ls pot tractar com a delinqüents (em sembla que en diuen presumpció d'innocència) 4. A banda de l'immens error polític la decisió de la mesa és, doncs, clarament injusta (em sembla que en diuen prevaricació) 5 . Però, es clar, qui hauria...

El Comitè de Drets Humans de la ONU es va crear en virtut de l'article 28 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 amb l'objectiu de conèixer de denuncies interestatals i de denuncies individuals en virtut del Protocol Facultatiu, i ha esdevingut un dels mecanismes convencionals més estesos per a l'examen de denuncies individuals ja que abasta un nombre d'Estats molt significatiu. La competència d'aquest Comitè no és obligatòria per als Estats Parts del Pacte, però si que ho és per als Estats que han ratificat el Protocol. Al BOE 103 de 30 d'abril de 1977 es publica el " Instrumento de Ratificación de España del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, hecho en Nueva York el 19 de diciembre de 1966", instrument que podeu trobar íntegre en aquest link:  https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-10733 Així doncs, d'entrada no hi ha d'haver cap dubte en afirmar que la competència d'aquest...

Espanya i Llarena necessiten que a Catalunya hi hagi violència.  Això ha estat així des d'abans del 1O, però ara, justícia alemanya pel mig, la necessitat ja no és imperiosa sinó imprescindible i vital per poder seguir mantenint el relat fantasiós en que pretenen sostenir l'acusació de rebel·lió que ja s'està palesant fals a ulls de tot el mon. L'article 472 de Codi Penal tipifica la rebel·lió com l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional. Ignoro per què tots els comentaris de juristes, polítics, periodistes i la resta d'interessats en el tema es centren exclusivament en discutir sobre la violència. En efecte, la violència ha de ser la forma que prengui l'alçament, però hi ha hagut algun alçament? No defujo analitzar si hi ha hagut violència, però primer voldria centrar-me una mica en la conceptuació del concepte alçament. L'alçament és allò que caracteritza a les rebel·lions o a...

Llegeixo amb sorpresa, però ja no amb incredulitat, que el jutge (?) Llarena valora interposar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE contra la notòria resolució del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein No sé si persistirà en aplanar-se a les instruccions que rep de la SSS a través de la seva esposa (vegeu l'entrada de 27 de març en aquest bloc) però, si ho fa, reincidirà una vegada més en el mateix error en el que va caure el compte Lozano (el del Cantar del mio Cid) que, tot i les recomanacions dels seus amics de no enfrontar-se al de Vivar en duel a mort, en va fer cas omís i, ben estúpidament vist el resultat que estava cantat, va dir: "Esta opinión es honrada:  procure siempre acertarla el honrado y principal; pero si la acierta mal, defendella y no enmendalla." Sostenella, defendella, o mantenella.. y no enmendalla (hi ha diverses versions) ha esdevingut una expressió paradigmàtica per definir l'actitud dels que, ma...

Hi havia una vegada, no fa gaire temps, en un país no molt llunyà, una jutgessa a la que els catalans blasmaven per haver gosat empresonar els seus líders civils i part del seu govern... Lamela es deia i la gent jugava amb el seu nom i alguns ocurrents li deien "jueza Lámemela"... però ella, esperant el premi com un gosset que et dona el peuet, anava per feina... De cop sobte a un jutge, el darrer en arribat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, li assignen sorprenentment i inusualment el cas de l'independentisme català. Visca!, diuen alguns, aquest jutge és més sensat i òbviament alliberarà els presos polítics catalans... Però, ai las!, resulta que el jutge ni els allibera ni és més sensat que la Lamela... ben al contrari, dicta resolucions que captrenquen la majoria dels juristes (tot i que callen i, doncs, consenten), fa relats novel·lescs enlloc de fonaments de fet tot acceptant (o provocant) les falsedats paleses dels informes policials,  ignora els requeriments ...

Que les interlocutòries del jutge (?) Llarena tenen tota l'aparença de resolucions prevaricadores (no oblideu mai de dir presumptivament, no fos cas...) és cosa que ja he deixat escrita de fa temps. Però, per la raó que sigui, les parts implicades en el procediment (Jordis i consellers) mai no ho han denunciat en forma davant la jurisdicció competent. No dubto que el seus advocats ho saben valorar convenientment. Ara, però, la darrera resolució impedint que en Jordi Sànchez pugui anar al debat de la seva probable investidura com a president de Catalunya, obre un ventall de consideracions jurídiques que, curt i ras, permet a qualsevol ciutadà català querellar-se contra qui l'ha dictada perquè simplement i de manera planera es pot afirmar que vulnera el nostre dret de sufragi ja que en votar una determinada persona res, si no és una sentència judicial ferma que l'inhabilita, res ni ningú, insisteixo, pot impedir que sigui elegit president de la Generalitat si té majoria par...

Ja comença a semblar la cançó de l’enfadós parlar d’aquest personatge. Ja ho sé… però, a banda d’esdevenir  el indesitjat pal de paller de la política catalana, s’ha convertit en el probable cap de turc del govern d’Espanya, perquè, quan Estrasburg l’humiliï professionalment i humanament (ja veurem si també penalment) España li girarà la cara, això si no és que abans es “suïcida”(¿) o es mor de cop sobte, com ha succeït amb tants altres caps de turc darrerament… Però a banda d’aquestes especulacions, m’interessa, com a jurista, abordar breument el tema de la seva presumptiva prevaricació més o menys continuada… I no soc només jo qui aborda aquesta qüestió sinó que ho fan amb més coneixement i crèdit il·lustres juristes i no només catalans. Així que els cedeixo la paraula: El catedratic de dret constitucional Javier Pérez Royo argumenta, en un article a El Diario: "Impedir l'exercici del dret de sufragi actiu o passiu sense sentència judicial ferma és el delic...

Quan el jutge (?) Llarena va retirar l'euro-ordre de detenció del president Puigdemont, jo, com a jurista, vaig reflexionar que o bé la resolució de dictar  l'euro-ordre o la resolució de la seva retirada havia de constituir una prevaricació ja que dues resolucions judicials tan contradictòries no poden conviure pacíficament... Al fil d'això vaig publicar a facebook, el dia 23 de gener, això següent:

En la meva modesta opinió de jurista jubilat, el jutge Llarena comet   (presuntament) prevaricació al dictar una euroordre contra Puigdemont o al retirar-la, perquè ò bviament dues resolucions tant contradict ò ries no poden conviure pacíficament en dret: una de les dues es injusta. En la meva modesta opinió de jurista jubilat, el jutge Llarena torna a prevaricar (presuntament) o a ometre el deure de perseguir el delicte al emetre una ordre de detenció circumscrita només a España contra una presu mp ta (per a ell) delinq ü ent a la que té clarament identificada i ubicada en un país amb el que España té relacions diplom à tiques. En la meva modesta opinió de ciutadà em sembla que a España la just í cia se n’hi ha anat a la merda… però que tant s e' ls en don perquè el que persegueixen no és pas fer just í cia sinó simplement impedir la indepen dè ncia de Catalunya encara que sigui a costa del desballestament institucional de l’estat . I el cas és que un dia o un alt...