S'ha acabat la farsa, la tragèdia continua

* Que en Xavier Melero, excel·lent advocat, manifesti la seva confiança en una sentència absolutòria entra dintre la lògica del professional quan deixa enllestida la seva feina de la que se'n sent, legítimament, ben satisfet. Convé parar esment, però, que aquest eminent jurista s'ha pres el judici seriosament, com si ho fos, aliè com està a qualsevol contaminació ideològica. Per a ell, vist lo vist en el plenari, és inimaginable objectivament una sentència condemnatòria. Creu en l'administració de justícia... encara.

* Però que aquesta vana esperança la verbalitzin un bon nombre de tertulians i opinadors de tota mena s'escapa de qualsevol lògica o, en tot cas, s'emmarca en un profund desconeixement del mon del dret o en una creença errada de que aquesta farsa ha estat un judici.

*No haurien d'ignorar, si es proposen crear opinió, que el suprem bé que al suprem tribunal espanyol li han encarregat de protegir no és ni la legalitat (que se l'han passat per l'entrecuix manta vegades i no només en aspectes processals bàsics, que també), ni ho és la democràcia (puix que han malmenat a consciencia la separació de poders i han devastat a fons el territori on han de poder créixer els dret civils i polítics de la gent), ni tampoc la Constitució (puix que, entre altres greuges, han fet ulls clucs al manament de que els tractats internacionals signats per España passen a formar part del seu ordenament jurídic); no, no, no ens fem el babau que en aquest cas la ignorància comença a ser culpable; el que el TS té l'infame encàrrec de protegir és simplement la unitat d'España, nogensmenys que la sacrosanta unitat d'España... i això... ui això. 

* Els magistrats saben que a España es dona per suposat que la sentencia serà condemnatòria i que, salvat quatre trossos de quòniam, ningú es pot imaginar ni admetre una altra cosa. Per això a España aquest judici no ha despertat interès... la condemna/avís per a navegants esta ja descomptada, el procés l'han contemplat com un pur tràmit, com una carrega que han de suportat per condescendir amb propis i estranys i per complaure (tot i que sense èxit) l'opinió pública internacional. Els magistrats saben que si gosen, que no gosaran, absoldre els presos polítics s'hi juguen quelcom més que la carrera. I no ho dic gratuïtament.

* Si això no fos una farsa, si les cartes no estiguessin marcades, la fiscalia no hauria tingut el desvergonyiment prevaricador d'elevar a definitives unes conclusions provisionals absolutament desvirtuades per la pràctica de la prova.

* Si això no fos una farsa, si els magistrats tinguessin la voluntat o la possibilitat de fer de jutges, amatents al que ha succeït a la vista, haurien d'albergar necessàriament algun dubte per mínim que fos sobre la possible innocència del acusats, en el qual cas, per imperatiu del principi de presumpció d'innocència, ja els haurien d'haver restituït la llibertat.

* Que ningú s'enganyi. El simple fet de mantenir els presos polítics en presó malgrat el que s'ha sentit i vist al judici és senyal inequívoca que la sentència ja està, si  no escrita, sí, al menys, decidida.  Que ningú s'enganyi: això ha estat una farsa; teatre per a consum internacional; "teatro del bueno".

* I, finida la comèdia, ara comença (continua) la tragèdia. Ara comença (continua) la dissort per als presos polítics el nombre dels quals podria, fins i tot, augmentar. Ara comença (continua) el llarg període d'infinita desgracia per als seus familiars, per als seus amics, per al nostre país.

* Perquè Estrasburg està lluny, molt lluny, massa lluny i les instàncies prèvies espanyoles s'ho prendran amb calma, amb molta calma, amb infinita sorneria.

* Tant de bo m'hagi d'empassar aquestes paraules. Tant de bo hagi de fer una pira amb aquest escrit. Tant de bo. Però em temo que aquests que acabeu de llegir son mots d'un harúspex malgré lui.