1O, 1A...I ja no parlem d'independència!!!

l'1O és una d'aquelles dates històriques que, malgrat els intents del necis negacionistes, romandrà per sempre més en les pàgines de la historia del nostre poble...

NI OBLIT, doncs, però també NI PERDÓ... perquè ni en té, ni se'l mereixen, doncs lluny d'oferir cap disculpa, gosen, com gossos que son, culpabilitzar-nos de la violència que tan acarnissadament van emprar, embogits potser per alguna potinga i esperonats per l'escalf de qui els cridava, forassenyats, "a por ellos, oe..." 


NI OBLIT, NI PERDÓ...

Però, poc a poc, els cops, les detencions, els empresonaments, les prevaricacions, els 155's, els exilis,  els cessaments de càrrecs del govern, les noves eleccions, la privació als diputats electes dels seus drets fonamentals, etc... la repressió, en definitiva, ha aconseguit, que a Catalunya canviéssim el discurs. En efecte, ARA DIEM QUE JA NO ES TRACTA DE INDEPENDÈNCIA SINÓ DE DEMOCRÀCIA.

QUIN ERROR, QUIN IMMENS ERROR...

Quin error...perquè quan els sicaris del regim (post)franquista atonyinen un poble pacífic i indefens no ho fan per defensar la democràcia dels de "a por ellos", sinó per impedir un crit ensordidor de !!Independència!! d'un altre poble.

Quin error...perquè quan la Cambra "Territorial" del poder legislatiu espanyol decideix aplicar l'infaust art. 155 de la CE, no ho fa per restaurar la democràcia a Catalunya, sinó per impedir-ne la seva independència...

Quin error...perquè quan els estiracordetes togats del regim (post)franquista  imputen, processen i empresonen i exilien líders civils, membres del govern i del legislatiu d'un poble no ho fan pels seus actes sinó per les seves intencions, no els acusen d'atacar la democràcia sinó de perseguir la independència... 

Quin error...perquè, en definitiva, al govern del PP i als corifeus del PSOE i de CIUDADANOS tant se'ls en fot la democràcia... allò únic que els amoïna és la sagrada "unitat" de la seva España, allò únic que els encaparra és mantenir la població ostatge del seu discurs imperialista, allò únic que els capfica és que els votants als que, en realitat, menystenen, els vegin com els més ferms defensor de aquella España casposa i fosca que han heretat i els tinguin com els més abrivats en la fermesa contra els vils separatistes catalans que volen trencar-la. Quin error...perquè a España, avui per avui, ja ningú (o molts pocs i silents) defensa la democràcia sinó que tothom i tota dona (excepte algunes poques i silents) combat la nostra independència.

Per això és un error, un immens error, que siguem nosaltres els que ara diem que això va de democràcia... I un bé negre... això només va de independència, únicament i exclusivament de independència ... Com podem ser tant babaus?