Son vinculants les mesures cautelars del CDH de la ONU?
El Comitè de Drets Humans de la ONU es va crear en virtut de l'article 28 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 amb l'objectiu de conèixer de denuncies interestatals i de denuncies individuals en virtut del Protocol Facultatiu, i ha esdevingut un dels mecanismes convencionals més estesos per a l'examen de denuncies individuals ja que abasta un nombre d'Estats molt significatiu.
La competència d'aquest Comitè no és obligatòria per als Estats Parts del Pacte, però si que ho és per als Estats que han ratificat el Protocol.
Al BOE 103 de 30 d'abril de 1977 es publica el "Instrumento de Ratificación de España del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, hecho en Nueva York el 19 de diciembre de 1966", instrument que podeu trobar íntegre en aquest link: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-10733
Així doncs, d'entrada no hi ha d'haver cap dubte en afirmar que la competència d'aquest Comitè de Drets Humans de la ONU és obligatòria per a Espanya des de l'any 1977 per decisió pròpia.
La facultat d'aquest Comitè està regulada per l'article 86 del seu Reglament que diu: "El Comitè podrà, abans de transmetre les seves opinions definitives sobre la comunicació a l'Estat interessat, informar a aquest Estat si creu convenient l'adopció de mesures provisionals per evitar un dany irreparable a la víctima de la violació al·legada. En tal cas, el Comitè informarà a l'Estat membre interessat que tal expressió de la seva opinió sobre les mesures provisionals no implica cap judici sobre el fons de la comunicació".
Així doncs, la pregunta del milió és: Està obligat l'Estat al que el Comitè li ha comunicat que creu convenient que adopti mesures provisionals, a adoptar aquestes mesures mentre no rep la comunicació definitiva del Comitè sobre el fons de la violació al·legada?
Anem a pams:
1. En la pràctica el que fa el Comitè és sol·licitar a l'estat membre que adopti unes mesures precautories mentre no prenen un decisió definitiva que adoptarà la forma de "criteri". La tal sol·licitud sovint no és respectada per l'estat membre però sovint tampoc ho és la decisió definitiva o "criteri" tot i que declari que l'Estat membre viola el Conveni Internacional, declaració que com a molt només és moralment i políticament incòmoda per l'Estat que s'exposa a rebre pressió dels mitjans i d'altres estats. També és cert, però, que normalment els estats que actuen fent cas omís de les sol·licituds i de les decisions del Comitè solen ser estats d'aquells de denominem "poc democràtics" o simplement "no democràtics".
2. Però, els instruments internacionals contenen disposicions normatives que, una vegada que els estats els signen i els ratifiquen, passen a integrar el sistema legislatiu del país que se sotmet de bona fe al seu compliment en base al sagrat principi de "pacta sunt servanda" sense el qual el dret internacional seria poc menys que paper mullat. (que és el que és, segons opinió molt comuna).
3. A banda d'aquest "compromís" d'adoptar les mesures provisionals que el Comitè sol·liciti i d'acatar les decisions definitives o "criteris" que adopti, els estats membres assumeixen també la obligació d'abstenir-se de limitar o interferir en el gaudi dels drets humans individuals o col.lectius així com de facilitar el seu exercici amb l'adopció de mesures i de lleis internes compatibles amb les internacionals. D'aquí que esdevé vital per assolir aquest compromís l'adopció de les mesures provisionals que se'ls demanin perque
4. Les mesures precautories en el Dret Intencional de Drets Humans constitueixen una garantia jurisdiccional de caràcter preventiu. Podem considerar que tals mesures tenen un doble caràcter: d'una banda, cautelar, en tant que destinades a preservar una situació jurídica, i, d'altra banda, tutelar els drets humans cercant evitar danys irreparables.
5. És obvi que aquestes mesures, doncs, pretenen evitar que, mentre es tramita un procediment, es produeixen de manera irreparable les violacions dels drets humans establerts en el Pacte. No adoptar-les converteix l'estat membre en un estat violador del Pacte Internacional de Drets Humans que ha signat i el fa creditor del reprobament moral i polític de la resta d'estats membres i de l'opinió pública internacional. Un jutge que ignora la sol.licitud del Comitè d'adopció de mesures cautelars, a banda de incomplir un Pacte Internacional incorporat a la normativa estatal al ser ratificat, està cometent presumptivament un delicte de prevaricació i enviant un nociu missatge de desafecció a les institucions internacionals
Mal equipatge aquest pel viatge que el jutge (?) Llarena ha emprés en les seves pretensions de que altres paisos li lliurin les persones que els reclama.
En fi, si per obligat entenem que un acte pot ser coercit o sancionat... les mesures cautelars del CDH de la ONU no son obligatòries.
Però si per obligat entenem que un acte és debut ja sigui per compromís propi (pacta sunt servanda) i/o pel deure ètic i moral d'evitar un dany irreparable, doncs és clar que les mesures cautelars sol·licitades pel Comitè de Drets Humans de la ONU al jutge Llarena i a l'Estat Espanyol son obligades.