Violencia made in (Spain) Llarena
Espanya i Llarena necessiten que a Catalunya hi hagi violència. Això ha estat així des d'abans del 1O, però ara, justícia alemanya pel mig, la necessitat ja no és imperiosa sinó imprescindible i vital per poder seguir mantenint el relat fantasiós en que pretenen sostenir l'acusació de rebel·lió que ja s'està palesant fals a ulls de tot el mon.
L'article 472 de Codi Penal tipifica la rebel·lió com l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional.
Ignoro per què tots els comentaris de juristes, polítics, periodistes i la resta d'interessats en el tema es centren exclusivament en discutir sobre la violència. En efecte, la violència ha de ser la forma que prengui l'alçament, però hi ha hagut algun alçament? No defujo analitzar si hi ha hagut violència, però primer voldria centrar-me una mica en la conceptuació del concepte alçament.
L'alçament és allò que caracteritza a les rebel·lions o als motins... i es produeix quan el poble o una part significativa d'ell o un sector específic, com ara el militar, abandonen la seva passivitat per enfrontar-se a un ordre establert, les lleis o les actuacions del qual els hi semblen injustes. Al web wordreference.com s'assenyalen aquests sinònims de "alçament": insurgència, aixecament, pronunciament, insubordinació, sedició, revolució, motí, batussa, rebel·lió, conceptes tots ells que ens palesen la diversitat d'actuacions que poden constituir, al menys, lingüísticament, un alçament.
Una declaració parlamentaria d'independència sense ocupació del carrer per part de la població o d'una part d'ella, ni de les fronteres, ni sense arriar la bandera espanyola, ni sense prendre el comandament de les forces de seguretat (espanyoles,clar), no ocupant televisions (espanyoles,clar), ni adreçant cap comunicació a les ambaixades d'altres paisos i organismes internacionals, ni.... això pot ser considerat, al menys lingüísticament, un alçament? Crec que no.
Però España i Llarena volen que ho sigui i per això necessiten la violència al carrer... i de res els val les reiterades crides a la calma i a la no violència que han fet tan el President Puigdemont com els altres empresonats o exiliats o tanta altra gent. I de res el serveix la constatació del pacifisme que ha lluit a totes les manifestacions, concentracions i actuacions de tota mena dels independentistes... de res.
I per això, mancats no solament d'alguna actuació que es pugui encabir en cap dels sinònims de alçament, sinó faltats a més i essencialment del element violent, aleshores se l'inventen forçant gairebé de manera ridícula i extravagant la interpretació del concepte. Vegeu, per exemple, el que diu Llarena:
"Actúa violentamente quien lo hace de manera violenta, lo que no presenta un contenido típico plenamente coincidente con actuar con violencia"... "Los hechos aquí expuestos (la manifestació davant la conselleria d'Economia) determinaron el efecto inherente a la violencia, esto es, una real restricción de la capacidad de actuación como consecuencia del uso de la fuerza, tal como ocurriría en un supuesto de toma de rehenes mediante disparos al aire"
Juristes internacionals, d'Espanya i de casa nostra no solament s'han sorprès per aquest intent insòlit de forçar extralimitis un concepte, sinó que a més han advertit, i convé que no passi per alt ni ara ni mai, que aquests fets pretesament violents van succeir abans de la declaració d'independència i que res hi van tenir a veure en ells ni el president ni els consellers empresonats i exiliats. I pel que fa als líders d'ANC i d'Onnium seria bo que el jutge tingués la decència de deixar de veure'ls pujats en uns furgons de la GC i escoltés curosament el que, des d'aquella atalaia, deien als concentrats.
Probablement Espanya i Llarena saben que aquesta "violència" no la comprarà ningun tribunal internacional per justificar un delicte de rebel·lió. Probablement per això han endegat una campanya de violència al carrer necessària per a les seves finalitats com el pa que es mengen cada dia.
I així l'ínclit Zoido (un altre jutge ara polític) ja ha pogut treure el cap i dir coses com aquesta: "Los disturbios en Catalunya han tenido uin caracter de más violencia y, por tanto, no sé donde està el movimiento separatista que decian que era pacífico", el dia següent dels incidents viscuts a Barcelona davant la seu de la Delegació del Govern.
Però la caradura del senyor ministre queda palesada quan fins els mitjans internacionals van acreditar que els protagonistes principals d'aquells disturbis van ser personatges infiltrats, inclús guàrdies civils, com podem veure en les imatges que publico a continuació.
Acabo amb una darrer apunt de caire jurídic. L'article 472 del vigent Codi Penal (1995) en el que es demana que el alçament sigui violent per a que es tipifiqui com delicte de rebel·lió va venir a substituir al que fins aleshores castigava aquest delicte, el 214, que considerava rebel·lió l'alçament sense més ni més. A primer de dret ja t'ensenyen que "ubi lex non distingat, nemo distingatur" que "a sensu contario" ens permet afirmar que, si el legislador va voler expressament i explícitament afegir que per a la rebel·lió calia que l'alçament fos violent, i considerant que un alçament no és precisament en si mateix una actitud juganera, es pot afirmar que la violència que es demana ha de ser quelcom més que el que es desprèn del embarbussament del jutge (?) Llarena. En aquest mateix sentit i treien conclusions força interessants un article del la web confilegal.com (ben allunyada de les tesis independentistes) diu literalment que: "De seguir existiendo el citado artículo (es refereix al 214 del antic CP) cualquier tipo de declaración unilateral de independencia del Parlament de Catalunya podria ser contestada por los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado con la detención de los que la pongan sobre la mesa. Ninguno de los gobiernos subsiguientes.... hicieron nada para restituir el artículo disuasorio, restando al Estado uno de los recursos más eficaces con los que habia contado hasta 1995".
Probablement tornaré a tractar aquest tema ja que és, ara per ara, la mare del corder de tot l'entrellat que gira al voltant del processament per rebel·lió i de la negativa dels jutges alemanys a reconèixer que hi hagués la violència necessari per tipificar el delicte.
Diversos mitjans de comunicació van advertir que els disturbis de Barcelona van ser protagonitzats en bona part per personatges infiltrats.
Alguns mitjans els titllaven de "paramilitars" de la policia espanyola
El cert és que, alguna de les fotos ens revela que, al menys l'energumen de la instantània, era un guàrdia civil com el delata una insígnia que duu.
Mireu be aquestes fotos.
En aquest link teniu un vídeo on es veu aquest policia infiltrat com surt de darrera de la furgoneta policial i com un company seu l'adreça cap a la primera fila dels manifestants.
L'article 472 de Codi Penal tipifica la rebel·lió com l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional.
Ignoro per què tots els comentaris de juristes, polítics, periodistes i la resta d'interessats en el tema es centren exclusivament en discutir sobre la violència. En efecte, la violència ha de ser la forma que prengui l'alçament, però hi ha hagut algun alçament? No defujo analitzar si hi ha hagut violència, però primer voldria centrar-me una mica en la conceptuació del concepte alçament.
L'alçament és allò que caracteritza a les rebel·lions o als motins... i es produeix quan el poble o una part significativa d'ell o un sector específic, com ara el militar, abandonen la seva passivitat per enfrontar-se a un ordre establert, les lleis o les actuacions del qual els hi semblen injustes. Al web wordreference.com s'assenyalen aquests sinònims de "alçament": insurgència, aixecament, pronunciament, insubordinació, sedició, revolució, motí, batussa, rebel·lió, conceptes tots ells que ens palesen la diversitat d'actuacions que poden constituir, al menys, lingüísticament, un alçament.
Una declaració parlamentaria d'independència sense ocupació del carrer per part de la població o d'una part d'ella, ni de les fronteres, ni sense arriar la bandera espanyola, ni sense prendre el comandament de les forces de seguretat (espanyoles,clar), no ocupant televisions (espanyoles,clar), ni adreçant cap comunicació a les ambaixades d'altres paisos i organismes internacionals, ni.... això pot ser considerat, al menys lingüísticament, un alçament? Crec que no.
Però España i Llarena volen que ho sigui i per això necessiten la violència al carrer... i de res els val les reiterades crides a la calma i a la no violència que han fet tan el President Puigdemont com els altres empresonats o exiliats o tanta altra gent. I de res el serveix la constatació del pacifisme que ha lluit a totes les manifestacions, concentracions i actuacions de tota mena dels independentistes... de res.
I per això, mancats no solament d'alguna actuació que es pugui encabir en cap dels sinònims de alçament, sinó faltats a més i essencialment del element violent, aleshores se l'inventen forçant gairebé de manera ridícula i extravagant la interpretació del concepte. Vegeu, per exemple, el que diu Llarena:
"Actúa violentamente quien lo hace de manera violenta, lo que no presenta un contenido típico plenamente coincidente con actuar con violencia"... "Los hechos aquí expuestos (la manifestació davant la conselleria d'Economia) determinaron el efecto inherente a la violencia, esto es, una real restricción de la capacidad de actuación como consecuencia del uso de la fuerza, tal como ocurriría en un supuesto de toma de rehenes mediante disparos al aire"
Juristes internacionals, d'Espanya i de casa nostra no solament s'han sorprès per aquest intent insòlit de forçar extralimitis un concepte, sinó que a més han advertit, i convé que no passi per alt ni ara ni mai, que aquests fets pretesament violents van succeir abans de la declaració d'independència i que res hi van tenir a veure en ells ni el president ni els consellers empresonats i exiliats. I pel que fa als líders d'ANC i d'Onnium seria bo que el jutge tingués la decència de deixar de veure'ls pujats en uns furgons de la GC i escoltés curosament el que, des d'aquella atalaia, deien als concentrats.
Probablement Espanya i Llarena saben que aquesta "violència" no la comprarà ningun tribunal internacional per justificar un delicte de rebel·lió. Probablement per això han endegat una campanya de violència al carrer necessària per a les seves finalitats com el pa que es mengen cada dia.
I així l'ínclit Zoido (un altre jutge ara polític) ja ha pogut treure el cap i dir coses com aquesta: "Los disturbios en Catalunya han tenido uin caracter de más violencia y, por tanto, no sé donde està el movimiento separatista que decian que era pacífico", el dia següent dels incidents viscuts a Barcelona davant la seu de la Delegació del Govern.
Però la caradura del senyor ministre queda palesada quan fins els mitjans internacionals van acreditar que els protagonistes principals d'aquells disturbis van ser personatges infiltrats, inclús guàrdies civils, com podem veure en les imatges que publico a continuació.
Acabo amb una darrer apunt de caire jurídic. L'article 472 del vigent Codi Penal (1995) en el que es demana que el alçament sigui violent per a que es tipifiqui com delicte de rebel·lió va venir a substituir al que fins aleshores castigava aquest delicte, el 214, que considerava rebel·lió l'alçament sense més ni més. A primer de dret ja t'ensenyen que "ubi lex non distingat, nemo distingatur" que "a sensu contario" ens permet afirmar que, si el legislador va voler expressament i explícitament afegir que per a la rebel·lió calia que l'alçament fos violent, i considerant que un alçament no és precisament en si mateix una actitud juganera, es pot afirmar que la violència que es demana ha de ser quelcom més que el que es desprèn del embarbussament del jutge (?) Llarena. En aquest mateix sentit i treien conclusions força interessants un article del la web confilegal.com (ben allunyada de les tesis independentistes) diu literalment que: "De seguir existiendo el citado artículo (es refereix al 214 del antic CP) cualquier tipo de declaración unilateral de independencia del Parlament de Catalunya podria ser contestada por los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad del Estado con la detención de los que la pongan sobre la mesa. Ninguno de los gobiernos subsiguientes.... hicieron nada para restituir el artículo disuasorio, restando al Estado uno de los recursos más eficaces con los que habia contado hasta 1995".
Probablement tornaré a tractar aquest tema ja que és, ara per ara, la mare del corder de tot l'entrellat que gira al voltant del processament per rebel·lió i de la negativa dels jutges alemanys a reconèixer que hi hagués la violència necessari per tipificar el delicte.
Diversos mitjans de comunicació van advertir que els disturbis de Barcelona van ser protagonitzats en bona part per personatges infiltrats.
Alguns mitjans els titllaven de "paramilitars" de la policia espanyola
El cert és que, alguna de les fotos ens revela que, al menys l'energumen de la instantània, era un guàrdia civil com el delata una insígnia que duu.
Mireu be aquestes fotos.
En aquest link teniu un vídeo on es veu aquest policia infiltrat com surt de darrera de la furgoneta policial i com un company seu l'adreça cap a la primera fila dels manifestants.