Indesinenter

Espanya i Llarena necessiten que a Catalunya hi hagi violència.  Això ha estat així des d'abans del 1O, però ara, justícia alemanya pel mig, la necessitat ja no és imperiosa sinó imprescindible i vital per poder seguir mantenint el relat fantasiós en que pretenen sostenir l'acusació de rebel·lió que ja s'està palesant fals a ulls de tot el mon. L'article 472 de Codi Penal tipifica la rebel·lió com l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional. Ignoro per què tots els comentaris de juristes, polítics, periodistes i la resta d'interessats en el tema es centren exclusivament en discutir sobre la violència. En efecte, la violència ha de ser la forma que prengui l'alçament, però hi ha hagut algun alçament? No defujo analitzar si hi ha hagut violència, però primer voldria centrar-me una mica en la conceptuació del concepte alçament. L'alçament és allò que caracteritza a les rebel·lions o a...

Llegeixo amb sorpresa, però ja no amb incredulitat, que el jutge (?) Llarena valora interposar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE contra la notòria resolució del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein No sé si persistirà en aplanar-se a les instruccions que rep de la SSS a través de la seva esposa (vegeu l'entrada de 27 de març en aquest bloc) però, si ho fa, reincidirà una vegada més en el mateix error en el que va caure el compte Lozano (el del Cantar del mio Cid) que, tot i les recomanacions dels seus amics de no enfrontar-se al de Vivar en duel a mort, en va fer cas omís i, ben estúpidament vist el resultat que estava cantat, va dir: "Esta opinión es honrada:  procure siempre acertarla el honrado y principal; pero si la acierta mal, defendella y no enmendalla." Sostenella, defendella, o mantenella.. y no enmendalla (hi ha diverses versions) ha esdevingut una expressió paradigmàtica per definir l'actitud dels que, ma...

l'1O és una d'aquelles dates històriques que, malgrat els intents del necis negacionistes, romandrà per sempre més en les pàgines de la historia del nostre poble... NI OBLIT, doncs, però també NI PERDÓ... perquè ni en té, ni se'l mereixen, doncs lluny d'oferir cap disculpa, gosen, com gossos que son, culpabilitzar-nos de la violència que tan acarnissadament van emprar, embogits potser per alguna potinga i esperonats per l'escalf de qui els cridava, forassenyats, "a por ellos, oe..."  NI OBLIT, NI PERDÓ... Però, poc a poc, els cops, les detencions, els empresonaments, les prevaricacions, els 155's, els exilis,  els cessaments de càrrecs del govern, les noves eleccions, la privació als diputats electes dels seus drets fonamentals, etc... la repressió, en definitiva, ha aconseguit, que a Catalunya canviéssim el discurs. En efecte, ARA DIEM QUE JA NO ES TRACTA DE INDEPENDÈNCIA SINÓ DE DEMOCRÀCIA. QUIN ERROR, QUIN IMMENS ERROR... Quin error...perqu...

Hi havia una vegada, no fa gaire temps, en un país no molt llunyà, una jutgessa a la que els catalans blasmaven per haver gosat empresonar els seus líders civils i part del seu govern... Lamela es deia i la gent jugava amb el seu nom i alguns ocurrents li deien "jueza Lámemela"... però ella, esperant el premi com un gosset que et dona el peuet, anava per feina... De cop sobte a un jutge, el darrer en arribat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, li assignen sorprenentment i inusualment el cas de l'independentisme català. Visca!, diuen alguns, aquest jutge és més sensat i òbviament alliberarà els presos polítics catalans... Però, ai las!, resulta que el jutge ni els allibera ni és més sensat que la Lamela... ben al contrari, dicta resolucions que captrenquen la majoria dels juristes (tot i que callen i, doncs, consenten), fa relats novel·lescs enlloc de fonaments de fet tot acceptant (o provocant) les falsedats paleses dels informes policials,  ignora els requeriments ...

Que les interlocutòries del jutge (?) Llarena tenen tota l'aparença de resolucions prevaricadores (no oblideu mai de dir presumptivament, no fos cas...) és cosa que ja he deixat escrita de fa temps. Però, per la raó que sigui, les parts implicades en el procediment (Jordis i consellers) mai no ho han denunciat en forma davant la jurisdicció competent. No dubto que el seus advocats ho saben valorar convenientment. Ara, però, la darrera resolució impedint que en Jordi Sànchez pugui anar al debat de la seva probable investidura com a president de Catalunya, obre un ventall de consideracions jurídiques que, curt i ras, permet a qualsevol ciutadà català querellar-se contra qui l'ha dictada perquè simplement i de manera planera es pot afirmar que vulnera el nostre dret de sufragi ja que en votar una determinada persona res, si no és una sentència judicial ferma que l'inhabilita, res ni ningú, insisteixo, pot impedir que sigui elegit president de la Generalitat si té majoria par...

Ja fa uns dies varem conèixer que jutges i fiscals amenaçaven el govern amb una vaga si no es despolititzava la justícia. Suposo que haurien de referir-se a la judicatura, perquè la "justícia" és un sagrat concepte que no admet politització, tot i que ficant-li a sobre les seves mans brutes el govern intenta manipular-la,  malmenar-la, emmetzinar-la, envilir-la, corrompre-la,  etc...). Tot i que no me'n varen faltar ganes de fer-ho, no me'n vaig fotre obertament de la amenaça.. i em vaig limitar a fer-ne algun comentari sorneguer... Avui, però, repassant noticies jurídiques (és el que té ser un jurista vocacional)... en trobo algunes que ficades en relació amb la primera, amb l'amenaça de vaga, no solament no em fan riure sinó que em preocupen seriosament... D'entrada dues noticies similars que deixen en entredit no només l'amenaça de jutges i fiscals sinó la seva independència, la seva no politització i palesen el malvat quefer d'un govern que...

L'inefable jutge del 13 de Barcelona no en té prou amb ordenar l'escorcoll de la seu d'Omnium (100.000 socis)... ves a saber amb quina finalitat processal... sinó que, per a més inri, es permet l'extemporani luxe d'advertir que si hi ha concentracions de gent davant de la seu, els responsables d'Omnium, en siguin o no els convocants?, seran acusats de rebel·lió. Hòstia tu!!!... De debò que això, a banda d'inaudit, no és un paradigmàtic abús de poder insuportable? Jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement just o complet de la cosa, és com defineix el diccionari el concepte "prejutjar", que és exactament el que fa el jutge en aquest cas. I si la gent es concentra pacíficament i espontània? Amb raó un dels sinònims de prejutjar és equivocar-se, que és precisament el que fa el jutge en aquest cas: equivocar-se...i això essent molt, però que molt benèvol amb la qualificació de la seva actuació.  I que el guàrdia civil...