Indesinenter

Que el Delegat del Govern de Madrid a Catalunya, l'inefable Millo, justifiqui l'actuació de grups organitzats i en alguns casos forans, de gent amb la cara tapada, amb cúters a la ma, provocadors i violents mentre arrenquen la simbologia groga del carrers de Catalunya, que ho justifiqui, dic,  sota l'empara de la llibertat d'expressió, a banda d'indigne i roí, és un pas més en l'escalada provocadora de violència als carrers catalans que Madrid busca desesperadament, violència que necessita imperativament Llarena per a que la seva ficció agafi alguna mena de versemblança, violència sense la que no pot continuar ni un dia més la política repressora d'en Zoido, violència per la que malden alguns comandaments militars i policials.... violència, violència... "Estos catalanes, ¿no tienen sangre en las venas?" A Madrid no acaben d'entendre que després de totes les putades que ens estan fent encara no haguem sortit al carrer. No comprenen perquè ens ...

El Comitè de Drets Humans de la ONU es va crear en virtut de l'article 28 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 amb l'objectiu de conèixer de denuncies interestatals i de denuncies individuals en virtut del Protocol Facultatiu, i ha esdevingut un dels mecanismes convencionals més estesos per a l'examen de denuncies individuals ja que abasta un nombre d'Estats molt significatiu. La competència d'aquest Comitè no és obligatòria per als Estats Parts del Pacte, però si que ho és per als Estats que han ratificat el Protocol. Al BOE 103 de 30 d'abril de 1977 es publica el " Instrumento de Ratificación de España del Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, hecho en Nueva York el 19 de diciembre de 1966", instrument que podeu trobar íntegre en aquest link:  https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1977-10733 Així doncs, d'entrada no hi ha d'haver cap dubte en afirmar que la competència d'aquest...

Espanya i Llarena necessiten que a Catalunya hi hagi violència.  Això ha estat així des d'abans del 1O, però ara, justícia alemanya pel mig, la necessitat ja no és imperiosa sinó imprescindible i vital per poder seguir mantenint el relat fantasiós en que pretenen sostenir l'acusació de rebel·lió que ja s'està palesant fals a ulls de tot el mon. L'article 472 de Codi Penal tipifica la rebel·lió com l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional. Ignoro per què tots els comentaris de juristes, polítics, periodistes i la resta d'interessats en el tema es centren exclusivament en discutir sobre la violència. En efecte, la violència ha de ser la forma que prengui l'alçament, però hi ha hagut algun alçament? No defujo analitzar si hi ha hagut violència, però primer voldria centrar-me una mica en la conceptuació del concepte alçament. L'alçament és allò que caracteritza a les rebel·lions o a...

Llegeixo amb sorpresa, però ja no amb incredulitat, que el jutge (?) Llarena valora interposar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la UE contra la notòria resolució del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein No sé si persistirà en aplanar-se a les instruccions que rep de la SSS a través de la seva esposa (vegeu l'entrada de 27 de març en aquest bloc) però, si ho fa, reincidirà una vegada més en el mateix error en el que va caure el compte Lozano (el del Cantar del mio Cid) que, tot i les recomanacions dels seus amics de no enfrontar-se al de Vivar en duel a mort, en va fer cas omís i, ben estúpidament vist el resultat que estava cantat, va dir: "Esta opinión es honrada:  procure siempre acertarla el honrado y principal; pero si la acierta mal, defendella y no enmendalla." Sostenella, defendella, o mantenella.. y no enmendalla (hi ha diverses versions) ha esdevingut una expressió paradigmàtica per definir l'actitud dels que, ma...

l'1O és una d'aquelles dates històriques que, malgrat els intents del necis negacionistes, romandrà per sempre més en les pàgines de la historia del nostre poble... NI OBLIT, doncs, però també NI PERDÓ... perquè ni en té, ni se'l mereixen, doncs lluny d'oferir cap disculpa, gosen, com gossos que son, culpabilitzar-nos de la violència que tan acarnissadament van emprar, embogits potser per alguna potinga i esperonats per l'escalf de qui els cridava, forassenyats, "a por ellos, oe..."  NI OBLIT, NI PERDÓ... Però, poc a poc, els cops, les detencions, els empresonaments, les prevaricacions, els 155's, els exilis,  els cessaments de càrrecs del govern, les noves eleccions, la privació als diputats electes dels seus drets fonamentals, etc... la repressió, en definitiva, ha aconseguit, que a Catalunya canviéssim el discurs. En efecte, ARA DIEM QUE JA NO ES TRACTA DE INDEPENDÈNCIA SINÓ DE DEMOCRÀCIA. QUIN ERROR, QUIN IMMENS ERROR... Quin error...perqu...

Hi havia una vegada, no fa gaire temps, en un país no molt llunyà, una jutgessa a la que els catalans blasmaven per haver gosat empresonar els seus líders civils i part del seu govern... Lamela es deia i la gent jugava amb el seu nom i alguns ocurrents li deien "jueza Lámemela"... però ella, esperant el premi com un gosset que et dona el peuet, anava per feina... De cop sobte a un jutge, el darrer en arribat a la Sala Segona del Tribunal Suprem, li assignen sorprenentment i inusualment el cas de l'independentisme català. Visca!, diuen alguns, aquest jutge és més sensat i òbviament alliberarà els presos polítics catalans... Però, ai las!, resulta que el jutge ni els allibera ni és més sensat que la Lamela... ben al contrari, dicta resolucions que captrenquen la majoria dels juristes (tot i que callen i, doncs, consenten), fa relats novel·lescs enlloc de fonaments de fet tot acceptant (o provocant) les falsedats paleses dels informes policials,  ignora els requeriments ...

Que les interlocutòries del jutge (?) Llarena tenen tota l'aparença de resolucions prevaricadores (no oblideu mai de dir presumptivament, no fos cas...) és cosa que ja he deixat escrita de fa temps. Però, per la raó que sigui, les parts implicades en el procediment (Jordis i consellers) mai no ho han denunciat en forma davant la jurisdicció competent. No dubto que el seus advocats ho saben valorar convenientment. Ara, però, la darrera resolució impedint que en Jordi Sànchez pugui anar al debat de la seva probable investidura com a president de Catalunya, obre un ventall de consideracions jurídiques que, curt i ras, permet a qualsevol ciutadà català querellar-se contra qui l'ha dictada perquè simplement i de manera planera es pot afirmar que vulnera el nostre dret de sufragi ja que en votar una determinada persona res, si no és una sentència judicial ferma que l'inhabilita, res ni ningú, insisteixo, pot impedir que sigui elegit president de la Generalitat si té majoria par...

Ja fa uns dies varem conèixer que jutges i fiscals amenaçaven el govern amb una vaga si no es despolititzava la justícia. Suposo que haurien de referir-se a la judicatura, perquè la "justícia" és un sagrat concepte que no admet politització, tot i que ficant-li a sobre les seves mans brutes el govern intenta manipular-la,  malmenar-la, emmetzinar-la, envilir-la, corrompre-la,  etc...). Tot i que no me'n varen faltar ganes de fer-ho, no me'n vaig fotre obertament de la amenaça.. i em vaig limitar a fer-ne algun comentari sorneguer... Avui, però, repassant noticies jurídiques (és el que té ser un jurista vocacional)... en trobo algunes que ficades en relació amb la primera, amb l'amenaça de vaga, no solament no em fan riure sinó que em preocupen seriosament... D'entrada dues noticies similars que deixen en entredit no només l'amenaça de jutges i fiscals sinó la seva independència, la seva no politització i palesen el malvat quefer d'un govern que...

L'inefable jutge del 13 de Barcelona no en té prou amb ordenar l'escorcoll de la seu d'Omnium (100.000 socis)... ves a saber amb quina finalitat processal... sinó que, per a més inri, es permet l'extemporani luxe d'advertir que si hi ha concentracions de gent davant de la seu, els responsables d'Omnium, en siguin o no els convocants?, seran acusats de rebel·lió. Hòstia tu!!!... De debò que això, a banda d'inaudit, no és un paradigmàtic abús de poder insuportable? Jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement just o complet de la cosa, és com defineix el diccionari el concepte "prejutjar", que és exactament el que fa el jutge en aquest cas. I si la gent es concentra pacíficament i espontània? Amb raó un dels sinònims de prejutjar és equivocar-se, que és precisament el que fa el jutge en aquest cas: equivocar-se...i això essent molt, però que molt benèvol amb la qualificació de la seva actuació.  I que el guàrdia civil...

Ja comença a semblar la cançó de l’enfadós parlar d’aquest personatge. Ja ho sé… però, a banda d’esdevenir  el indesitjat pal de paller de la política catalana, s’ha convertit en el probable cap de turc del govern d’Espanya, perquè, quan Estrasburg l’humiliï professionalment i humanament (ja veurem si també penalment) España li girarà la cara, això si no és que abans es “suïcida”(¿) o es mor de cop sobte, com ha succeït amb tants altres caps de turc darrerament… Però a banda d’aquestes especulacions, m’interessa, com a jurista, abordar breument el tema de la seva presumptiva prevaricació més o menys continuada… I no soc només jo qui aborda aquesta qüestió sinó que ho fan amb més coneixement i crèdit il·lustres juristes i no només catalans. Així que els cedeixo la paraula: El catedratic de dret constitucional Javier Pérez Royo argumenta, en un article a El Diario: "Impedir l'exercici del dret de sufragi actiu o passiu sense sentència judicial ferma és el delic...

Ahir es van produir algunes càrregues policials contra dones que es manifestaven pacíficament reivindicant els seus drets a la igualtat... Ahir moltes dones van viure de prop les conseqüències d'haver cridat o d'haver restat callades quan es cridava: "Oé, a por ellos" Ahir "ellos" eren elles

Hi ha dies que dues noticies es conjuminen per oferir vertaders paradigmes d'alguna cosa. Avui n'he llegit dues que ens mostren clarament l'avolesa del ministre Catalá (el de cognom, és clar). Primer he llegit que  Catalá diu que Catalunya mereix un govern que "funcioni com el d'Andalusia" la qual cosa ja m'ha esgarrifat i m'ha fet malfiar de les seves intencions Però és que al cap d'una estona he llegit aquesta altra Anadaluscía lidera la pobreza en Europa a pesar de discursos triunfalistas I aleshores ja ho he tingut clar: Aquest individu és el paradigma del polític vesànic. Del infaust tipus de polític castellà que malda per anorrear tot el que Catalunya ha construït durant tants anys amb l'esforç de tothom, també dels andalusos que han hagut de marxar de la seva terra fugint d'uns governs que els han situat a la cua d'Europa. Aquí teniu els links d'ambdues noticies. http://elmon.cat/politica/catala-d...

Sovint m'assalta el dubte de si no estem anant massa lluny amb lo de dur la flor a la ma... Sovint penso que els que utilitzen la violència com a argument només entenen la violència com a contra-argument... I, per a més inri, veig que als diccionaris l'antònim de "violent" no és pas "pacífic"..sinó "dèbil" i això em treu de polleguera. Sovint penso que, sense emprar violència amb les persones... potser seria ja l'hora d'actuar amb més contundència.. clar que també penso que probablement això és el que estan esperant a Madrid per justificar-se a Europa En fi... aquests pensaments han generat algunes publicacions que he anat fent darrerament a facebook.

Quan el jutge (?) Llarena va retirar l'euro-ordre de detenció del president Puigdemont, jo, com a jurista, vaig reflexionar que o bé la resolució de dictar  l'euro-ordre o la resolució de la seva retirada havia de constituir una prevaricació ja que dues resolucions judicials tan contradictòries no poden conviure pacíficament... Al fil d'això vaig publicar a facebook, el dia 23 de gener, això següent:

El dia 26 de gener quan el Consell d'Estat va rebutjar la possibilitat de recórrer la nominació de Carles Puigdemont com a president i tot i així el govern va decidir recórrer-ho al TC, vaig reflexionar a Facebook sobre el frau de llei que estava cometent el govern de Eme punto Rajoy. Deia això i ho il·lustrava així Sabeu que és un frau de Llei? Dons és usar una norma o uns mecanismes processals amb finalitat distinta a la deguda. ¿Per que presenta el tal Eme punto Rajoy un recurs contra la nominació del president Puigdemont   tot sabent, com li diu el Consell d’Estat, que no hauria de poder   prosperar tal recurs? Doncs perquè tot allò que recorre el govern al TC es suspès automàticament de manera que l’honorable president no podrà ser (re)elegit pel Parlament el proper dilluns ni dins dels terminis previstos.   És a dir el govern de Madrid utilitza un mecanisme processal per a finalitat distinta a la deguda quina és la protecció de l’interés general; ...

El dia 4 de febrer d'enguany vaig publicar a Facebook aquesta reflexió sobre les conseqüències que estan tenint a l'estat espanyol el moviment independentista català...

En la meva modesta opinió de jurista jubilat, el jutge Llarena comet   (presuntament) prevaricació al dictar una euroordre contra Puigdemont o al retirar-la, perquè ò bviament dues resolucions tant contradict ò ries no poden conviure pacíficament en dret: una de les dues es injusta. En la meva modesta opinió de jurista jubilat, el jutge Llarena torna a prevaricar (presuntament) o a ometre el deure de perseguir el delicte al emetre una ordre de detenció circumscrita només a España contra una presu mp ta (per a ell) delinq ü ent a la que té clarament identificada i ubicada en un país amb el que España té relacions diplom à tiques. En la meva modesta opinió de ciutadà em sembla que a España la just í cia se n’hi ha anat a la merda… però que tant s e' ls en don perquè el que persegueixen no és pas fer just í cia sinó simplement impedir la indepen dè ncia de Catalunya encara que sigui a costa del desballestament institucional de l’estat . I el cas és que un dia o un alt...